---

El plantejament del treball es fa partint de dues constatacions: l´estudi del silenci requereix una visió interdisciplinària i parlar-ne constitueix una paradoxa en si mateix. L´aproximació es realitza tenint en compte la seva gran rellevància en l´art en general i en la poesia en particular, en què la seva influència ha estat decisiva, especialment a partir del segle XX. Hem volgut ressaltar el silenci poètic o, millor dit, la seva capacitat d´eloqüència, el seu dot de suggeriment, la seva idone‹tat per expressar l´inefable com a veu de misteri i com a codi d´enigma, i, en definitiva, el seu indiscutible paper com a transmissor de l´experiència vital i artística dels poetes. En aquest recorregut polisèmic, hem focalitzat en els poetes catalans del segle XX l´exemplificació del significat vital i artístic que el silenci i la seva profunda i àmplia poètica representa.

---

Doctor en Humanitats (Universitat Pompeu Fabra), llicenciat en Filologia Catalana (Literatura) i Màster en Edició per la Universitat de Barcelona. Ha publicat els llibres de poemes OCNI -Objecte Caminant No Identificat-, Arestes -Tanka sense records i Simetries, així com diverses antologies poètiques. Editor i docent de llengua i literatura.

---